intercanvi a Rumanía per al desenvolupament personal

Escrit per Carla Barroso
Curiositat i nervis és el que vaig començar a sentir, juntament amb les meves altres companyes, quan es va enlairar l’avió des de Barcelona cap a Munich, on vam fer escala per a finalment aterrar a Budapest a quarts de set de la tarda. Això passava dimarts dia 1 de juliol, i a la capital hungaresa ens esperava un minibus que ens havia de portar al complex Pintea, un hotelet prop de Baia Mare, al nord de Rumania. Allà hi passaríem uns deu dies amb vint i tantes persones més d’arreu d’Europa : Letònia, Eslovàquia, Txèquia, Holanda, Rumania i el Regne Unit, entre d’altres. Vam arribar a lloc que eren quarts de quatre de la matinada, tanmateix l’endemà a les nou ja començàvem el programa amb la resta dels participants i el conjunt dels monitors. Es tractava d’un intercanvi per al desenvolupament personal, és a dir, faríem activitats que ens ajudarien a conèixer-nos més bé individualment, davant de situacions noves, amb persones desconegudes. Altres objectius del programa eren fer crèixer la nostra espontaneïtat, la confiança que dipositem en les altres persones, i, el més important de tot, intentar obtenir resultats exitosos en les nostres decisions sense deixar mai de divertir-nos. Una filosofia un pèl hipotètica, però força interessant. Així doncs, els tres primers dies vam estar fent activitats que ens havien preparat els monitors amb la finalitat que ens coneguessim els uns amb els altres. Al mateix temps, anàvem prenent nota de tots els coneixements teòrics que tractàvem en les activitats i que, en arribar a casa, podríem aplicar a la nostra vida diària. El cinquè i el sisè dia els vam dedicar a dividir-nos en grups de quatre o cinc persones, i aleshores seríem nosaltres els qui organitzaríem els tallers, de manera que aprendríem a organitzar-nos, a augmentar la nostra creativitat i a fer autocrítica del resultat obtingut en cada activitat proposada. Del setè al novè dia estaríem fora del complex per “espavilar-nos” com puguessim passant tot el dia i la nit a fora de la casa, entre quatre o cinc municipis propers. Ens havien dividit en grups de cinc, i havíem de “respectar” unes normes abans de marxar a l’aventura: no dur diners, no dur menjar, no dur res que no fos estríctament necessari, i altres petits detalls que val més no especificar per a crear més intriga... Per a mi aquesta experiència va ser d’allò més enriquidor: vaig haver de fer autostop, dormir a casa de gent que no em coneixia de res, caminar durant kilòmetres per camins força deshabitats... i tot per a poder realitzar unes proves que ens havien escrit els monitors en un full rosa, que hauríem de mostrar un cop tornéssim al complex on ens allotjàvem. Abans d’acabar aquest Outdoor, però, ens havien preparat una sèrie d’activitats per a finalitzar l’aventura amb un molt bon gust de boca : tirolina, escalada pels arbres i canoa. D’allò més divertit!El desè dia el vam dedicar a acomiadar-nos. El dia s’anomenava Love Day, i va ser molt especial: ens van dedicar una cançó a cada participant, ens vam fer regals entre nosaltres, vam riure, vam plorar, i, el més important de tot, vam intercanviar les nostres adreces electròniques perquè l’amistat que vam crear en aquests deu dies pogués continuar malgrat la distància. I per acabar, l’onzè dia, ens llevàvem a les 6 del matí per a tornar a fer el trajecte del primer dia, però aquesta vegada invers: per arribar el 12 de juliol a quarts de deu del vespre al Prat sota una bonica pluja de benvinguda.