Servei Voluntari Europeu a Estònia: magic Feelings

Elisabet Trilla Bestregui (24), Barcelona. 6 months EVS in Tallinn with Continuous Action, working in Kindergarden with 2 and 3 years old children and teaching Spanish to adults in Saku.
-Magic feelings-
Quan ara recordo que en el principi, en alguns moments, vaig arribar a dubtar: marchar o no marchar? SVE o no SVE? Quedar-me o llençar-m’hi?... Ara només puc sentir-me ben feliç, ja que, després de tot, vaig escollir fer el que realment sentía que volia i havia de fer. Els riscos ens envolten sempre, no podem fer-hi res; tan sols acceptar-los i intentar que cada dia siguin una mica més petits que el dia anterior, fins al dia que despareixen, o que simplement ja no ens preocupen més.
Quan el voluntari arriba al pais d’acollida tot sembla estrany, de vegades potser decebedor, perquè estar en un indret diferent gairebé sempre causa noves sensacions, nous sentiments. D’altra banda, hi ha les expectatives previes, les ganes que tot surti bé... que també influeixen en el que veiem.Un cop superats els primers moments, te n’adones que tots els teus desitjos no poden fer-se realitat en dos dies, que les coses importants necessiten temps. Per suposat que depen del lloc d’on el voluntari prové, i també del pais que l’acull; llavors si parlem d’algú que va a un país Nòrdic, aquest acomodament al nou entorn, pot ser que requereixi més temps del que un imagina. Podem trobar certes diferències en la manera en que la gent es comunica o s’expressa. Diferències que de vegades m’han fet sentir confusa o fora de lloc, inclús es pot donar algun mal entes que altre... Però res que no es pugui resoldre amb una mica de paciència, constancia de fer les coses en les que un creu, i que l’han dut a ser on és. Tot això, sempre amb una mica de paciència, i procurant fer el mínim de comparacions possible amb el que un ja coneix.Després d’un temps, t’adones del que t’aporta, comprens que potser cada persona necessita el seu temps per acostumar-se als canvis, a les coses noves, també coneixes noves maneres de socialitzar-te amb altres, i d’expressar-te. Els resultats de les teves accions arribaran, tard o d’hora, però per a aconseguir-ho el voluntari no ha deixar-se vencer pels obstacles que va trobant, cal que sigui fort enfront les adversitats, no deixar que elles et guanyin... I és precisament d’aquí, d’on en sortiran els més grans aprenentatges.
Descobrint-te a tu mateix, i al mateix temps aprenent del món que ens envolta, sent més conscients de la realitat, i per tant, més capaços d’actuar i/o canviar sobre allò que no ens agrada o que creiem que no és just.
En el meu cas, treballar amb els més menuts m’ha donat moltíssim! No només perquè són dolços, espontanis i naturals, sinó també perquè aquestes personetes estan constantment sorpresos amb tot allò que van trobant pel seu camí. Qué bonics són els colors! Qué divertit és un tros de plastelina! Quantes coses pots fer i imaginar! Sovint, en el món dels adults, aquest sentiment és difícil de trobar, per això és necessari que observem la canalla en el seu dia a dia, per adonar-nos que la rutina diaria pot ser meravellosament sorprenent! Per aquesta raó, i moltes més, espero no oblidar tot el que he pogut aprendre d’ells en aquests sis mesos que hem compartit junts.M'he adonat que quan un està en la posició d’ensenyar, sempre s’endú quelcom; en el cas dels més menuts, és difícil saber qui aprèn més, encara que donem per fet que nosaltres ensenyem i ells aprenen, hi ha milers de coses que nosaltres podem aprendre d’ells.
D'altra banda, durant aquest temps també he compartit altres coses, he conviscut amb cinc persones més en un mateix pis, persones que abans no coneixia. He pogut descobrir moltes coses que no sabia, des d'aspectes referents als seus països d'origen, com diferents punts de vista, formes de pensar i viure diferents a la meva. Amb experiències com aquesta, descobreixes que pots arribar a tenir un munt de coses en comú amb algú nascut milers de quilòmetres de tu, de la mateixa manera que entres en el món de les diferències, no ho negarem. És aquí on també descobreixes parts del teu veritable "jo" que fins ara potser desconeixies... La convivència és una oportunitat per a millorar les teves habilitats vers els conflictes, així com la capacitat per a adpatar-te a noves situacions.
Després de sis mesos he passat moments de por, de soledat, de confusió, de felicitat, d'euforia... però si haig de destacar un sentiment per damunt dels altres, aquest seria una enorme sensació de llibertat: llibertat per a decidir, per a fer, per a canviar... Aquesta llibertat és el que m'ha fet sentir més viva durant aquesta bonica experiència.
Ara és el moment de marchar, d'alguna manera de tornar enrere, però havent fet un pas endavant, i amb un sac ple d'experiències, històries, nous amics, i un munt de meravellosos records. I amb la sensació que alguna cosa dins ha canviat, i mai tornarà a ser el mateix. No és que un es torni una persona diferent del que era, això no, justament em sembla que és el contrari, tu ets més tu mateix, fas el que realment desitges, et sents més viu i més útil també.Sento que he tingut la oportunitat d'agafar un altre camí, que he sigut molt afortunada de poder escollir anar per una via una mica diferent, que m'ha omplert de coses inesperades i boniques. Aquesta espècie de vida "extra" no només queda limitada al Servei de Voluntariat, encara que aquesta sigui una opció molt recomanable, però sincerament penso que això depen més de cadascun de nosaltres, de l'actitud que agafem davant les coses. Si vols tenir sentiments, coneixements i experiències "extra", com jo els anomeno, de vegades cal sortir una mica del que es dona per suposat, per normal i lògic. La meva proposta? Posa una mica de l'esperit de voluntari a la teva vida. No et pots imaginar tot el que t‘aportarà!